La nostra mirada

Base metodològica de la nostra intervenció

Els principis prioritaris en els quals ens basem, i que són aplicables a totes les persones amb les que treballem, són els de no discriminació i el d’igualtat. La igualtat d’oportunitats i de tracte entre tots els gèneres i el dret a la no-discriminació, a la llibertat i al ple desenvolupament fonamenten la nostra organització i actuació. Aquests, es basen en el primer dels drets humans universals.

Entenem la família biològica i/o el nucli de convivència com els sistemes més rellevants en els que les persones que atenem més interactuen influenciant-se mútuament.

Entenem que professionals i institucions han de disposar d’un marc conceptual de referència des d’on desenvolupar la seva activitat. Si bé no cal que aquest marc sigui exhaustiu ni limitador, ha de permetre referenciar les intervencions per tal que siguin coherents, harmòniques i, en definitiva, dotar-les d’un sentit i una finalitat.

Tenint en compte les característiques de les persones ateses i el context on desenvolupem la nostra tasca, els marcs teòrics aplicats que ens serveixen de referència i que considerem que ens poden resultar més útils per desenvolupar la missió dels nostres serveis, i de la pròpia fundació, són els següents:

- La teoria de la resiliència i la seva promoció.
- La teoria del vincle i la base segura com a mètode.
- La intel·ligència i educació emocional.
- La teoria general de sistemes i la perspectiva sistèmica.
- La planificació centrada en la persona i el model comunitari.
- Model d’ocupabilitat per competències.
- El suport conductual positiu i el model psicosocial.
- Les teories feministes.

Aquestes teories, que el personal dels nostres serveis ha de conèixer, han de tenir una traçabilitat en la metodologia d’intervenció, i els seus elements s’han d’identificar en els diferents moments i àmbits de la nostra acció.

El restabliment de jerarquies, la formulació de límits clars, la definició de rols i funcions i la dissolució d’aliances ajudarien a retornar a una estructura familiar funcional. També considera les criatures com a legítimes interlocutores de la família, coneixedores del que passa en la dinàmica familiar. Les revisions amb perspectiva de gènere del model sistèmic aporten que s’ha de tenir en compte no només el microsistema (la família) sinó també tot els altres nivells de sistemes 2.1 17 que l’emmarquen i les relacions de poder que es construeixen sota aquests. No es pot tractar de la mateixa forma la violència contra una dona que contra un home o la violència contra una persona occidental que la que és contra una racialitzada, ja que en els segons casos són violències estructurals sustentades en un sistema ideològic d’opressió. Sovint, hi ha dinàmiques violentes o de poder tot i un model aparentment funcional, i aquestes no són el nostre objectiu a assolir.

Busquem poder acompanyar a les persones a teixir relacions familiars sanes, sota els principis d’autonomia i igualtat. A partir de l’enfocament sistèmic podem dir que la estància en un servei residencial ha de ser temporal i ha de permetre a l’usuariat mantenir el vincle amb les seves famílies, partint del principi de coeducació i no de substitució. És a dir, que l’estància al recurs no és una finalitat en si mateixa ni un sistema que pretengui ser tancat, sinó que en tot moment s’enllaça amb la realitat familiar, encara que aquesta sigui de desinterès o falta de presència en la vida del fill o la filla.